Publicat l'any 1965 després de quasi vint anys de silenci poètic, "Els instruments humans" ocupa un lloc de privilegi en la producció literària de la segona meitat del segle xx. Els versos que el conformen són fruit d'una llarga i complexa elaboració, en què Vittorio Sereni vol passar comptes amb el sentiment de culpa que el turmentava per haver estat exclòs de la resistència partisana, fet que el va deixar fora de la Història, «incomplet per sempre». Al mateix temps, afronta amb una lucidesa extraordinària els costos humans de la modernització, del capitalisme i de la pèrdua de sentit de l'intel·lectual en la societat contemporània. 
El 1887, quan Eduard Toda va desembarcar a Sardenya, feia més de cent cinquanta anys que les relacions entre Catalunya i l’Alguer estaven trencades. L’"Alguer. Un poble català d’Itàlia", va servir per recuperar el coneixement de la vila després d’un llarg oblit. Retratant-la tal com la va trobar, Toda n’explica els costums, l’estat de la llengua, la història i l’arquitectura, i mostra l’admiració per la pervivència de la catalanitat. Segurament, però, la funció més important d’aquest llibre fou la de revifar la relació amb la Barceloneta sarda i afermar la consciència de la dimensió marítima del país, fent virar la mirada dels catalans cap a l’horitzó mediterrani.
No us perdeu el debat amb el traductor Joan-Elies Adell, l'historiador Marcel A. Farinelli i la filòloga i expresidenta del Parlament Laura Borràs.
Us hi esperem!